2.1.3.
Divisió del món en blocs.
La divisió d’Alemanya i, més
concretament de Berlín, abocava a la creació de dos blocs dominats per les dues
superpotències existents: els EEUU i l’URSS. El bloc dominat pels EEUU estava
basat en una economia capitalista i, en canvi, el bloc dominat per l’URSS estava
regit per un sistema social-comunista. Això va significar la creació d’un món
bipolar on tots els països existents haurien de decidir en quin dels dos blocs
es trobarien.
Crisis successives o
conflictes polítics i militars de caràcter regional o local van anar
consolidant el domini de les superpotències i la divisió del món en blocs. La primera víctima va ser Europa[1],
que va quedar separada i dividida per l’anomenat “teló d’acer” arran del bloqueig de Berlín (1948). Posteriorment la
confrontació entre la URSS i els EEUU es va anar estenent als Balcans (guerra
civil grega), al pròxim Orient (creació de l’estat d’Israel i exili palestí), a
l’orient llunyà (guerra de Corea)..., i va provocar en el context mundial
l’aparició d’un arc ample de bases, aliances i pactes militars de signe
soviètic o nord-americà.
En el cas dels EEUU, va
reforçar els llaços de manera molt significativa amb els països de l’Europa
occidental per poder així desenvolupar la seva política mundial d’aliances. La
política que va seguir va ser, en primer lloc, contribuir a la recuperació
d’aquests països mitjançant diversos plans de recuperació econòmica (com per
exemple el Pla Marshall, que més endavant explicarem acuradament) i precipitant
la creació d’una aliança militar que, probablement, ha sigut la més important
del bloc occidental fins avui en dia, l’OTAN. En segon lloc, Washington va
intervenir de manera decisiva en el procés d’integració europeu, fet que va
culminar l’any 1957 amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea. En tercer
lloc, va iniciar la creació d’aliances anticomunistes arreu del món, com per
exemple el tractat de seguretat firmat amb el Japó.
Si parlem del cas de l’URSS,
cal dir que es va utilitzar en gran part la intimidació de l’exèrcit roig per a
què els dirigents comunistes, prèviament seleccionats des de Moscou, arribessin
al poder als països de l’Europa de l’Est. La política que va fer la URSS, va
consistir en primer lloc en fer néixer la COMECON, un organisme que va agrupar
a l’URSS i a la resta de “democràcies populars” per a la cooperació econòmica.
En segon lloc, va firmar diversos acords militar i econòmics amb la Xina
desprès de que Mao Zedong arribés al poder al 1949 i establís un règim
comunista. En tercer lloc, veient que la República Federal Alemanya va entrar a
formar part de l’aliança capitalista occidental (parlem de l’aliança militar de
l’OTAN), l’URSS va impulsar el naixement de l’anomenat Pacte de Varsòvia l’any
1955, també una aliança militar que va unir l’URSS amb tots els països del bloc
comunista, a excepció de Iugoslàvia.
Totes aquestes intervencions
exteriors de les dues superpotències van significar la divisió del món en dos
blocs. A les zones on aquests dos blocs van rivalitzar directament es van crear
diverses situacions de tensió permanent on pràcticament mai s’arribava al
conflicte armat (amb les excepcions de Corea i Vietnam) i on regnava una
situació de por i de secretisme exagerat. Constantment s’enviaven espies a les
zones enemigues per intentar descobrir els futurs plans de l’enemic (Situació
molt ben detallada a la pel·lícula “La
Cortina Rasgada”, d’Alfred Hitchcock) i eren freqüents els avenços en la indústria
armamentística, donant lloc al que es va anomenar com a cursa armamentística.
Aquest fet consistia en l’intent per part de l’URSS i dels EEUU de tenir a les
seves mans, sempre que es pogués, l’armament nuclear més
poderós. A més, es van desenvolupar de manera increïble
diversos camps de la ciència com per exemple el de l’astrofísica, sent l’URSS
el primer país en enviar un satèl·lit a l’espai exterior i els EEUU els primers
en fer arribar l’home a la lluna. En definitiva, tots aquests fets van servir
per a la creació de publicitat i de demostracions continues que les
superpotències feien per intentar mostrar que el seu sistema social i econòmic
era el més efectiu i, d’aquesta manera, que signifiqués la derrota de l’altre
bloc davant l’opinió mundial.
[1] Veure mapa 4 amb la divisió en blocs d’Europa.