El final de la II Guerra
Mundial va anar seguit de dues conferències, fetes per a decidir la divisió
d’Europa en zones dominades pels països guanyadors de la guerra (França,
Anglaterra, els EEUU i la URSS) i definir com es solucionaria el problema que
representava l’Alemanya al finalitzar la guerra:
A Postdam[1]
es va celebrar una conferència dels països aliats de la II Guerra Mundial, al
1945, fet que detalla a la perfecció l’historiador Gabriel Jackson:
“A
l’estiu de 1945, britànics, nord-americans i soviètics van pactar a Postdam la
divisió de l’Alemanya derrotada. Acte seguit, una França que va saber-se pujar
al grup dels guanyadors va obtenir també una porció del territori alemany. Va
ser una compensació a les agressions i amenaces que van llançar aquests des de
l’altre costat del Rin als alemanys. I França serà, degut a una estesa reacció emocional
de compensació, el país que mes problemes plantegi a l’hora d’arribar a una
solució a la divisió d’Alemanya.”[2]
Però cal destacar la
conferència que abans van celebrar els tres grans presidents de les potències
guanyadores de la Segona Guerra Mundial (Churchill, representant la Gran
Bretanya; Roosevelt, representant els EEUU; i Stalin, representant la URSS) a Ialta,
Crimea, l’11 de febrer de 1945, poc abans d’acabar la guerra. Aquesta
conferència tenia com a principal objectiu decidir el repartiment del territori
europeu en tres zones, cadascuna dominada pels països que van assistir a
aquesta conferència (Gran Bretanya, EEUU i l’URSS), desprès de la ja previsible
caiguda de l’Eix feixista.
En aquesta conferència es
van arribar a una sèrie d’acords que el que buscaven era, principalment,
distribuir i afavorir a Gran Bretanya, els Estats Units i la URSS. Entre els
més importants, destaquem els següents:
- Alemanya seria desmilitaritzada i dividida posteriorment en quatre
zones dominades pels països abans esmentats i França (introduïda en aquest
acord a petició expressa de Churchill). El seu territori es veuria disminuït
tant per l’est com per l’oest i totes aquelles persones que haguessin
col·laborat amb el govern feixista serien jutjades per un tribunal
internacional, fet que va desembocar posteriorment en els judicis de Nürenberg.
- Es va aprovar l’anomenada Declaració
sobre l’Europa alliberada pels “tres grans”, segons la qual s’aprovava
l’alliberament dels territoris ocupats per part dels països de l’Eix i es
comprometien a que la reconstrucció d’Europa es fes per mitjans sempre democràtics
i cada territori tingués via lliure a l’autodeterminació del seu poble.
Va ser la posterior violació
per part dels soviètics d’aquests acords el que va impulsar la divisió del món
en dos blocs (un dominat pel capitalisme i l’altre pel comunisme) i la creació
a Europa del “Teló d’Acer” (terme
encunyat per Churchill), és a dir, la divisió literal del continent europeu en
dues parts cadascuna dominada per un dels blocs. Aquesta divisió es va mostrar
a la seva màxima expressió a Alemanya i, més concretament, a Berlín, amb la
construcció del ja conegut “Mur de
Berlín” (l’any 1961), una construcció que partia la ciutat en dos sectors:
un dominat pels soviètic i l’altre dominat pels països capitalistes guanyadors
de la guerra (aquest sector es va dividir en tres zones, una dominada per França,
una altra dominada per Anglaterra i la tercera dominada pels Estats Units
d’Amèrica).