Per a
poder desenvolupar aquest apartat he realitzat una entrevista al doctor Cesàrio
Rodríguez-Aguilera, catedràtic i professor de dret polític de la Universitat de
Barcelona. Gràcies als aclariments del doctor Rodríguez-Aguilera he pogut
entendre el significat del paper que va jugar l’estat espanyol durant la Guerra
Freda i els acords que va signar el govern de Franco amb els EEUU.
La primera
de les qüestions que volia aclarir, és com i per què Franco va decidir pactar
amb els EEUU després de la II Guerra Mundial. Cal recordar que l’Espanya
feixista havia estat del costat de Hitler durant el conflicte i que, una vegada
acabada la guerra, havia quedat aïllada del món.
Franco
s’havia enfrontat a l’enemic comunista durant la Guerra Civil, va donar
l’esquena a les democràcies europees i els que havien ajudat a pujar al poder,
Hitler i Mussolini, havien perdut la guerra i ja eren per a tot el món dos
figures criminals.
Franco a l’any 1945 va travessar un moment
molt delicat, ja que les potencies nazi-feixistes havien estat derrotades- L’oposició
republicana va iniciar una ofensiva guerrillera i es va decidir acabar amb
qualsevol règim feixista. El que va salvar a Franco va ser la Guerra Freda, és
a dir, els aliats occidentals de la II Guerra Mundial van voler mantenir al
poder a Franco abans de provocar un canvi de règim, fet que hagués resultat
desestabilitzador i molt costós ja que la prioritat principal era mantenir a
ratlla a la URSS. Aquest fet va ser aprofitat per Franco per incrementar el seu
sentiment anticomunista i, molt hàbilment, va congelar les arestes més radicals
del seu règim, fet que es va poder comprovar a partir dels anys 50, ja que per
exemple disminueix el número d’afusellaments o Falange Española deixa
d’anomenar-se partit únic. El que va fer Franco es accentuar el catolicisme i
l’anticomunisme, aquest últim sentiment és el que salva a Franco. Hi ha un
paral·lelisme entre el tracte que van tenir els EEUU amb el dictador Somoza a
finals dels anys 30 i el que van tenir els EEUU amb l’Espanya de Franco: eren
dues titelles al servei dels EEUU. A més, Franco es va presentar com sentinella
d’occident, l’únic que va poder derrotar al comunisme al camp de batalla (ho demostra
exposant la seva victòria a la Guerra Civil espanyola). Aquesta titella
anticomunista es la que manté a Franco al poder de l’estat espanyol, encara que
en el context d’Europa i el món fos un marginat (no va participar ni va formar
part de cap tractat ni coalició formada pels països d’occident, és a dir, pel
bloc capitalista). Entre Espanya i el bloc capitalista (més concretament els
EEUU) va començar un procés de restabliment de ponts on, principalment, es va
tractar la utilització d’Espanya per dues qüestions: geoestratègiques i econòmiques.
A principis dels anys 50, Franco va realitzar concessions generosíssimes per
tal d’arribar a restablir les relacions amb els EEUU (regala bases militars,
els militars nord-americans no poden ser jutjats per jutges espanyols, etc.).
Això es degut a dues raons: econòmiques, ja que Espanya era un país perifèric
que tenia una mà d’obra baratíssima; i geoestratègiques.
Bé, si ens
centrem en aquesta última afirmació, el territori espanyol està situat en una
zona del món que té una certa importància estratègica, tant a nivell econòmic
com a nivell militar. L’estret de Gibraltar, significa estar situat a l’entrada
del mar Mediterrani i ser un pont entre l’Àfrica i Europa. Aquesta situació, sobretot
en aquell moment de la Guerra Freda, semblava ser molt important. Però no era
només la situació geogràfica la qüestió important:
Encara que no fos un territori fronterer amb
el bloc soviètic, Espanya era la porta d’Àfrica (l’estret de Gibraltar).
Franco, degut a la localització d’Espanya, va intentar formar part dels
diversos organigrames i aliances europees, intent que va fracassar, encara que
Espanya tenia el paraigües dels EEUU gràcies a la reestructuració de les
relacions entre aquest dos països, fet que va ser el que va mantenir a Franco
al poder. Espanya a més va començar a créixer, econòmicament parlant, ja que gràcies
a la seva localització va poder fomentar el comerç i , a més, degut a la seva
mà d’obra tan barata, va rebre fàbriques de diverses multinacionals.
Els EEUU
van aprofitar, doncs, la situació incòmoda a nivell internacional del govern
feixista de Franco i la possibilitats que oferia el territori a nivell militar
i econòmic. Durant el període que va de 1945 a 1961, els EEUU van intervenir en
la política i l’economia espanyola. Ara, falta saber en què va consistir aquesta
intervenció i quins van ser els responsables de les negociacions.
A partir de 1945 els EEUU van iniciar una
política de progressiu apropament amb Espanya. El que van voler els EEUU va ser
normalitzar el règim de Franco, intentant introduir a Espanya a les diferents
estructures internacionals que s’havien creat (per exemple la OTAN). Això va comportar
una disminució del paper de la dictadura a la societat espanyola, ja que
l’objectiu era normalitzar l’estat. Per tant, a partir de 1945 hi ha una
disminució clara d’afusellaments degut a que la dictadura només podria formar
part de la coalició si es suavitzaven els seus radicalismes. Així, una
dictadura que és impresentable però que ja no s’excedeix alhora d’aplicar la
pena de mort és un mal menor tolerable. Per tant, podem afirmar que per raons
purament cíniques, els Estats Units van mantenir la dictadura tant de temps.
Cal dir que tots els pactes rellevants als quals arribaven Espanya i els EEUU
va ser negociats pels màxims representants dels països: directament el
President dels EEUU i Franco.
Llavors,
Espanya va formar part del bloc capitalista, tot i que fos com a reacció contra
el bloc comunista i per la necessitat de les ajudes nord-americanes. Però no va
arribar a formar part de les institucions i organismes (de l’OTAN, per exemple)
que havia creat aquest bloc. Així doncs, la seva situació era estranya o, al
menys, peculiar.
Espanya era un aliat incòmode, però aliat, és
a dir, formava part del bloc occidental capitalista. Era el mateix cas que
Grècia i Portugal, on també hi va haver governs militars que els Estats Units
deixaven passar sense cap tipus d’intervenció. Així, cal dir que tots els fets
passaven pels interessos geoestratègics dels Estats Units, per tant, podem
afirmar que la Guerra Freda va sacrificar els drets humans y el dret a la
democràcia i a la llibertat. L’argument dels EEUU era cínic, però realment era
així, ja que no importava que hi haguessin instaurades diverses dictadures, si
això no afectava als nostres interessos. Espanya no va poder ingressar a la
OTAN, però si que formava part de pactes de menor importància i, sobretot,
formava part de pràcticament totes les institucions econòmiques i comercials
(el FMI, el Banc Mundial, l’OCD, l’Organització Mundial del Comerç, etc.) ja
que des del punt de vista capitalista interessava a tothom i, a més, l’Espanya
de Franco proposava condicions molt bones per a què diverses institucions i
multinacionals invertissin en territori espanyol (mà d’obra i preu del terreny
molt barats).
De totes
formes, la població a Espanya tenia clara l’ajuda i la intervenció dels EEUU en
la política espanyola, però per contra sembla que la població nord-americana no
tenia aquesta informació. Podríem pensar que el govern dels EEUU amagava
qualsevol pacte amb el règim feixista de Franco, o que al menys no tenia la
rellevància que potser hauria d’haver tingut.
No es va amagar estrictament, però estava clar
que no donava bona impressió pactar amb una criatura sortida del règim feixista
de Benito Mussolini. Simplement no es va donar importància a que la població
nord-americana conegués aquests pactes, ja que només era important que l’elit
del govern dels Estats Units ho conegués. Cal dir que hi van haver diversos
acords ocults pel govern dels EEUU, acords que afectaven a la intervenció
militar nord-americana dintre del territori d’Espanya, fet que no va sortir a
la llum ja que a la població no l’interessaven aquest tipus de temes. Però sí
que hi va haver una part que es va fer pública i que no va agradar al sector
més demòcrata de la població, ja que no es deixava de tractar amb un règim feixista.
Ara, si
ens centrem en les intervencions militars que hi va haver durant aquest
període, Espanya no hi va participar en elles. Els conflictes hi van sovintejar
a nivell mundial, però les tropes militars de l’estat espanyol no hi van
participar ni van sortir del seu territori.
No va existir cap tipus d’intervenció militar
per part d’Espanya als llocs de conflictes de la Guerra Freda. De fet, l’únic
conflicte armat on va participar Franco a l’època de la Guerra Freda va ser el
conflicte d’Ifni. En aquest conflicte van lluitar exèrcits revolucionaris del
Marroc contra les forces espanyoles. Va ser un conflicte, encara que amb uns
300 morts, irrellevant ja que es tracta d’un enfrontament irrellevant pels
Estats Units. Si hagués anat a més, és a dir, si s’hagués provocat una tensió
militar amb el Marroc, la cosa podria haver canviat, però no va ser aquest el
cas. Espanya va tenir un paper pràcticament nul si parlem d’intervencionisme
militar ja que, bàsicament, no formava part de l’OTAN, fet que no permetia la
intervenció per part de Franco a qualsevol lloc conflictiu. A més, qualsevol
intervenció que realitzaven els Estats Units la feien pel seu compte (com en
els casos de Corea i el Vietnam) i sense necessitat d’ajuda aliada. Cal dir que
l’OTAN com a organització de països que és coneguda, no intervindrà a cap
conflicte bèl·lic durant tota la durada de la Guerra Freda.
La
importància espanyola durant el període de la Guerra Freda no va ser en absolut
rellevant, però sí que hi va haver algun fet que va estar lligat amb la Guerra
Freda, tot i que fossin a nivell anecdòtic. L’exemple més clar és Ràdio
Liberty, emissora que transmetia a territori de l’Est d’Europa des de territori
de l’estat espanyol, des de la Costa Brava. Potser no és un fet rellevant, però
sí és un fet històric que cal remarcar.
Ràdio Liberty va ser una emissora anticomunista
que tenia la seva base a la Costa Brava. Aquesta base tenia una gran potència i
servia per a emetre propaganda anticomunista als països de l’est d’Europa. Va
tenir una importància menor, encara que alguns grups de l’Europa de l’est sí
que aconseguien sintonitzar-la. Proporcionava informació sobre engarjolaments
de dissidents, retallades de les llibertats en aquells països, etc. Podríem dir
que va tenir un paper petit, però no menyspreable, ja que va servir com a
mètode d’informació per als diversos grups de dissidents que hi havia en
aquells països. Cal dir que aquests grups escassejaven a la majoria de països
amb règim socialcomunista per la ferma persecució per part de la policia de
l’estat, encara que a Polònia hi va haver un moviment anticomunista bastant
notori, segurament ajudat per la modesta influència de ràdio Liberty des de la
seva base a Catalunya.
Des de la
Guerra Freda ja ha passat mig segle, però encara hi ha acords entre EEUU i el
govern espanyol que tenen vigència. Després de tants anys i tot i els canvis
polítics que s’ha produït, les conseqüències de la Guerra Freda encara són
presents, tot i que d’una manera molt diferent al que van significar en el seu
moment, i a Espanya tenim alguns exemples.
Si, amb la diferència que aquests s’han
actualitzat. Els acords franquistes van ser substituïts pels acords que va
subscriure Felipe González amb els Estats Units. Una de les tres famoses
condicions que va posar Felipe González pel referèndum de l’OTAN de l’any 1986
va ser la reducció de la presència militar dels Estats Units a Espanya, de fet
es va tancar una base i les altres dues que queden i que continuen sent
propietat dels Estats Units es van renegociar les seves condicions donant a
Espanya una major compensació econòmica i amb alguna suavització de la
presència militar. Avui en dia, a més, hi ha un control de l’arsenal que es
guarda per part dels Estats Units a territori espanyol, de fet, no es pot
emmagatzemar material nuclear a cap base militar i només poden estar a
territori espanyol si abans l’Estat a donat permís per a què pugui passar per
Espanya qualsevol tipus d’armament nuclear.
Com a conclusió de l’entrevista podem
extreure que España no va ser un pais que participés de manera activa als llocs
de conflicte de la guerra Freda, encara que va decidir donar suport al bloc
capitalista cedint a diverses peticions dels Estats Units, ja que Franco era un
enemic declarat del comunisme. España no va formar part oficialment de cap
pacte o aliança (com per exemple la OTAN) perquè estava dominada per un règim
totalitari, encara que si que va dur diversos acords amb el països del bloc
capitalista, deixant clar d’aquesta manera a quin dels dos blocs donava el seu
suport.
