Recordem que a la introducció d’aquest treball jo
havia formulat una sèrie de preguntes que se’m van ocòrrer a partir de veure
algunes pel·lícules sobre l’època de la Guerra Freda, com són: per què la població europea vivia en una situació de tensió desprès de
que acabès la II Guerra Mundial? ? Quin era el motiu de la proliferació de
tants espies al continent europeu a mitjans del segle XX?
La Guerra Freda va ser un conflicte en
el que al final va guanyar la por i la tensió i no pas cap dels dos blocs que
es van enfrontar. L’objectiu de les dues superpotències que s’enfrontaven era
simplement donar-se a conèixer com el pais més poderòs del món, el més avançat
i el que tenia la millor base social i econòmica. Això s’aconseguïa construint
la millor arma, la més destructiva (d’aquí va sorgir el tecnicisme “Cursa
Armamentística”) i sabent sempre els plans de la superpotència antagònica, però
evitant sempre qualsevol enfrontament directe i jugant amb la tensió i la por
de la possibilitat de que exclatès una altra guerra mundial. Tot i que, insistim,
mai va esclatar un enfrontament directe entre les dues grans superpotències (per
aquest motiu és conegut aquest conflicte com a Guerra Freda).
Per a definir la importància d’aquesta etapa he
analitzat els fets més significatius d’aquesta o els que van portar a la
mateixa. Començant per la II Guerra Mundial amb la caiguda de l’Alemanya
fascista. Desprès van venir un seguit de dues conferències on es van repartir
el territori Europeu (conferències de Ialta i Postdam). Amb aquesta divisió del
continent europeu, va arribar la divisió del món en dos blocs (comunista i
capitalista) dominats per una superpotència (la URSS en el cas del comunisme i
els EEUU en el cas del capitalisme). Els EEUU van aprofitar el seu bon moment
econòmic per guanyar influència mitjançant el pla Marshall. Finalment es va
arribar a la divisió en dos d’Europa mitjançant la formació de la OTAN (bloc
capitalista) i del Pacte de Varsòvia (bloc comunista). Tot això va comportar la
divisió en dos de les zones on topàven els dos blocs: Alemanya, Corea o Àustria
en són uns exemples.
Sembla clar que el món desprès de la II Guerra Mundial
va canviar. Es van consolidar dos sistemes socials i polítics a diverses zones
del món totalment antagònics, fet que va propiciar una política de blocs on
l’objectiu principal era demostrar que el seu sistema era l’adecuat per al
moment en que es trobàven, fet que va acabar amb la divisió pràcticament total
del món. Si afirmem, per tant, que el món estava dividit en dos blocs, podem
extreure que el mateix món estava sota el domini dels EEUU o de la URSS, ja que
van ser les superpotències dominadores dels seus respectius blocs, fet que va
comportar un intervencionisme per part d’aquests dos països enorme arreu del
món per a poder imposar el seu sistema propi. Qualsevol conflicte armat que hi
haguès en aquesta època era provocat per alguna d’aquestes dues superpotències,
demostrant que la Guerra Freda va significar l’intent per part d’aquests dos
països d’expandir-se i guanyar el màxim territori possible.
Com ja he dit a la introducció, inicialment vaig
pensar que aquesta etapa compresa entre 1945 i 1961 era una simple transició
cap al món que coneixem avui en dia. Desprès d’haver fet el treball, em queda
ben clar que va ser un fragment de la història que va determinar de manera
directa les aliances i els pactes que dominen la política mundial actual. Això
és degut a que la majoria d’organitzacions i pactes es van formar en aquesta
etapa (la ONU, la OTAN, les primeres cooperacions entre països europeus, etc.).
Per tant, puc afirmar que el coneixement històric d’aquesta època és fonamental
per a entendre el desenvolupament de la política actual i perquè el capitalisme
i el comunisme són els dos únics sistemes democràtics que existeixen avui en
dia.
El principal problema que m’he trobat a l’hora de fer
el treball ha sigut el de tenir que redactar des del meu punt de vista tots els
fets històrics que surten, ja que havia de sintetitzar i donar el meu toc
personal a diverses notes i textos extrets d’altres autors molt més informats i
preparats en la matèria que jo. Són molts esdeveniments i molts autors els que
tracten el tema i, per tant, la tasca de sintetitzar la informació ha sigut la
més difícil.
Desprès d’haver acabat el treball, m’haguès agradat
modificar una mica la seva línia, és a dir, m’hauria agradat que no fos només
un repàs d’un fragment de la història, sinó que l’hauria enfocat més cap al
tema de l’intervencionisme dels Estats Units. M’haguès agradat tractar una mica
més profundament les accions del pais nordamericà i no d’una manera tan global
com la he realitzat.
Agraeixo al meu tutor, el professor d’història i
georafia Marcel·lí Pedrós, tota la informació que m’ha aportat per a poder fer
aquest treball i tot el seguiment que ha fet des d’abans que comencés l’estiu.
També haig de fer menció a Isabel García, professora de llengües clàssiques, i
donar-li les gràcies per la seva amabilitat i per haver-me ajudat a aconseguir
l’entrevista. I, per últim, agrair al professor de dret polític de la
Universitat de Barcelona, el doctor Cesario Rodríguez-Aguilera, haver acceptat amablement
entrevistar-se amb mi.